Col·lagen: no tots són iguals, i no tots busquen el mateix

Quan parlem de col·lagen, sovint el tractem com si fos una única cosa. Però parlar simplement de “prendre col·lagen” ens diu ben poca cosa.

Hi ha diferents tipus de col·lagen, diferents fonts, diferents formulacions i diferents objectius. I, a més, la resposta a una mateixa intervenció pot variar entre persones.

Per això, la pregunta que m’interessa fer-nos no és només “el col·lagen funciona?”, sinó: quin tipus de col·lagen, en quina formulació, per a quin objectiu i en quina persona?

1. No existeix “el col·lagen”

El col·lagen és una família de proteïnes estructurals. En l’organisme trobem diferents tipus, amb distribucions i funcions diferents.

  • Tipus I: molt abundant a la pell, els tendons i l’os.
  • Tipus II: especialment relacionat amb el cartílag.
  • Tipus III: present en diversos teixits conjuntius i sovint associat al tipus I.
  • Altres tipus: també tenen funcions específiques, però no tots tenen la mateixa rellevància quan parlem de suplementació.

2. També importa d’on prové

Els suplements poden obtenir-se de diferents fonts: bovina, porcina, marina o avícola, entre d’altres.

L’origen ens aporta informació sobre la font de les matèries primeres, però no significa automàticament que una font sigui universalment millor que una altra.

El que cal valorar és què conté realment el producte, quina formulació utilitza i amb quin objectiu ha estat estudiat.

3. Hidrolitzat, pèptids i col·lagen tipus II no són exactament el mateix

Aquesta és una de les diferències que més sovint es perden en la comunicació comercial. Els col·lagens hidrolitzats o els pèptids de col·lagen tenen unes característiques diferents del col·lagen tipus II no desnaturalitzat. Per tant, no hauríem d’assumir que els resultats d’un estudi fet amb una determinada formulació es poden aplicar de manera automàtica a qualsevol producte.

4. I què diu la metaanàlisi?

Quan mirem la literatura científica, la resposta torna a ser matisada.

En salut articular, una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada el 2024 va incloure 35 assaigs clínics i més de 3.000 participants. Els autors van observar efectes favorables dels derivats del col·lagen sobre dolor i funció en persones amb artrosi, tot i que els resultats presentaven heterogeneïtat entre els estudis.

En canvi, una metaanàlisi publicada el 2025 sobre envelliment cutani va trobar resultats globals favorables en hidratació, elasticitat i arrugues, però aquests efectes no es mantenien quan es limitava l’anàlisi als estudis d’alta qualitat ni als estudis sense finançament de la indústria. Això ens recorda que no n’hi ha prou amb mirar si una metaanàlisi és “positiva”: també cal mirar la qualitat dels estudis que hi entren.

5. La individualització també importa

Dues persones poden prendre un producte similar i no obtenir necessàriament la mateixa resposta. L’objectiu, l’estat nutricional, l’activitat física, l’edat, el teixit que volem abordar, la formulació i altres factors individuals poden modificar el context.

Això no vol dir que puguem predir quin col·lagen funcionarà millor per a cada persona abans de provar-lo. Vol dir que la suplementació té més sentit quan està vinculada a una pregunta concreta i a un objectiu concret.

6. Abans de triar un suplement, jo em faria aquestes preguntes

  • Quin és el meu objectiu? Pell, articulació, tendó, cartílag…
  • Quina formulació estic comprant? No només “porta col·lagen”.
  • Quina dosi s’ha estudiat?
  • Quina evidència existeix per a aquest objectiu concret?
  • El producte que tinc és comparable amb el que s’ha estudiat?

I una última idea: la síntesi de col·lagen no depèn únicament d’un suplement. Disposar d’energia, proteïna i micronutrients suficients forma part del context nutricional en què el nostre organisme fabrica i remodela els seus teixits.

Per això, per mi, el col·lagen pot ser una eina interessant en determinats contextos.

Però l’eina té sentit quan sabem què volem aconseguir, què estem utilitzant i què diu realment l’evidència.

Si vols aprofundir

Si vols anar una mica més enllà del que t’explico en aquesta newsletter, pots consultar l’apartat Divulgació → Evidència científica de la web, on trobaràs les revisions sistemàtiques i metaanàlisis que he consultat per elaborar aquesta newsletter.

La newsletter és una porta d’entrada: una explicació clara i entenedora. A la web trobaràs l’accés directe a les fonts per si vols aprofundir.

Evidència científica relacionada

Nota: les referències serveixen per aprofundir i consultar les fonts originals; la interpretació dels resultats depèn del tipus de producte, la població, la dosi i la qualitat metodològica dels estudis.